En castellà almez, en anglès “nettle tree” perquè les fulles s’assemblen a les de l’ortiga, i “honey tree” pel sabor dolç dels fruits. Celtis australis L.
Ara estan madurant els fruits i s’han de collir quan són ben negres i una mica tous. Es poden menjar directament, d’un gust semblant als dàtils.
El pinyol és gran, la pell gruixuda i hi ha poca polpa, però és una delícia.
Se’n pot fer licor digestiu. Al Marroc els assequen sencers, i també la polpa de la que en fan farina per l’elaboració de pastissos. Una curiositat és que del cultiu del lledoner a la Noguera, Alentorn, ja mencionat per Joan Amades, s’obtenien les forques mitjançant un procés molt laboriós.
Les fulles en forma de tisana s’han emprat tradicionalment per baixar el colesterol. Plantat i naturalitzat a quasi tots els països catalans, arriba a 1000 m d’alçada i segueix la petjada del ser humà que abans l’aprofitava, però és imprescindible recuperar
L'entrada LLEDONS ha aparegut primer a FITOMON BLOG.